Clorhidrat de lidocaïna CAS 6108-05-0

El clorhidrat de lidocaïna és la forma de sal de clorhidrat de la lidocaïna, una aminoetilamida i un membre prototípic dels anestèsics de la classe amida. La lidocaïna interacciona amb els canals de Na+ dependents de voltatge a la membrana de les cèl·lules nervioses i bloqueja l'augment transitori de la permeabilitat de les membranes excitables al Na+. Això impedeix la generació i conducció dels impulsos nerviosos i produeix una pèrdua de sensació reversible. El clorhidrat de lidocaïna també presenta efectes antiarítmics de classe IB. L'agent disminueix el flux d'ions de sodi al teixit del miocardi, especialment a la xarxa de Purkinje, durant la fase 0 del potencial d'acció, disminuint així la despolarització, l'automaticitat i l'excitabilitat.

Mecanisme d'acció
El clorhidrat de lidocaïna estabilitza la membrana neuronal mitjançant la inhibició dels fluxos iònics necessaris per a l'inici i la conducció dels impulsos, amb la qual cosa s'aplica l'acció anestèsica local.

Hemodinàmica
Els nivells en sang excessius poden provocar canvis en la despesa cardíaca, la resistència perifèrica total i la pressió arterial mitjana. Amb el bloqueig neural central, aquests canvis poden ser atribuïbles al bloqueig de fibres autònomes, un efecte depressiu directe de l'agent anestèsic local sobre diversos components del sistema cardiovascular i/o l'acció estimulant del receptor beta-adrenèrgic de l'adrenalina quan està present. L'efecte net és normalment una hipotensió modesta quan no se superen les dosis recomanades.

Farmacocinètica i Metabolisme
La informació derivada de diverses formulacions, concentracions i usos revela que el clorhidrat de lidocaïna s'absorbeix completament després de l'administració parenteral, la seva velocitat d'absorció depèn, per exemple, de diversos factors com el lloc d'administració i la presència o absència d'un agent vasoconstrictor. Excepte per a l'administració intravascular, els nivells sanguinis més alts s'obtenen després del bloqueig del nervi intercostal i els més baixos després de l'administració subcutània.
La unió plasmàtica del clorhidrat de lidocaïna depèn de la concentració del fàrmac, i la fracció unida disminueix amb l'augment de la concentració. A concentracions d'1 a 4 mcg de base lliure per ml, entre el 60 i el 80 per cent del clorhidrat de lidocaïna s'uneix a proteïnes. La unió també depèn de la concentració plasmàtica de la glicoproteïna alfa-1-àcida.
El clorhidrat de lidocaïna travessa les barreres hematoencefàliques i placentàries, presumiblement per difusió passiva.
El clorhidrat de lidocaïna es metabolitza ràpidament pel fetge i els metabòlits i el fàrmac sense canvis s'excreten pels ronyons. La biotransformació inclou la N-desalquilació oxidativa, la hidroxilació d'anells, la divisió de l'enllaç amida i la conjugació. La N-desalquilació, una via important de biotransformació, produeix els metabòlits monoetilglicinexilidida i glicinexilidida. Les accions farmacològiques/toxicològiques d'aquests metabòlits són similars, però menys potents que les del clorhidrat de lidocaïna. Aproximadament el 90% del clorhidrat de lidocaïna administrat s'excreta en forma de diversos metabòlits, i menys del 10% s'excreta sense canvis. El metabòlit primari de l'orina és un conjugat de 4-hidroxi-2,6-dimetilanilina.
La vida mitjana d'eliminació del clorhidrat de lidocaïna després d'una injecció en bolus intravenós sol ser d'1,5 a 2 hores. A causa de la velocitat ràpida a què es metabolitza el clorhidrat de lidocaïna, qualsevol condició que afecti la funció hepàtica pot alterar la cinètica del clorhidrat de lidocaïna. La semivida es pot allargar dues vegades o més en pacients amb disfunció hepàtica. La disfunció renal no afecta la cinètica del clorhidrat de lidocaïna, però pot augmentar l'acumulació de metabòlits.
Factors com l'acidosi i l'ús d'estimulants i depressius del SNC afecten els nivells del SNC de clorhidrat de lidocaïna necessaris per produir efectes sistèmics evidents. Les manifestacions adverses objectives es fan cada cop més evidents amb l'augment dels nivells plasmàtics venosos per sobre de 6 mcg de base lliure per ml. En el mico rhesus, s'ha demostrat que els nivells de sang arterial de 18 a 21 mcg/ml són el llindar per a l'activitat convulsiva.

A l'hora de decidir utilitzar un medicament, els riscos de prendre el medicament s'han de ponderar amb el bé que farà. Aquesta és una decisió que prendreu vosaltres i el vostre metge. Per a aquest medicament, cal tenir en compte el següent:

Al·lèrgies
Informeu al vostre metge si alguna vegada ha tingut alguna reacció inusual o al·lèrgica a aquest medicament o a qualsevol altre medicament. Informeu també al vostre professional de la salut si teniu altres tipus d'al·lèrgies, com ara aliments, colorants, conservants o animals. Per als productes sense recepta, llegiu atentament l'etiqueta o els ingredients del paquet.

Pediatria
A causa de la toxicitat d'aquest medicament, s'ha d'utilitzar amb extrema precaució en nens menors de 3 anys, només després que altres medicaments s'hagin considerat o s'hagin trobat ineficaços. No s'han d'excedir les dosis recomanades i s'ha de controlar acuradament el pacient durant el tractament. No doneu una solució tòpica viscosa de lidocaïna per al dolor de la dentició.
No s'han realitzat estudis adequats sobre la relació de l'edat amb els efectes de la gelea de lidocaïna o el pegat cutani en la població pediàtrica. No s'ha establert la seguretat i l'eficàcia.

Geriàtric
Els estudis adequats realitzats fins ara no han demostrat problemes específics de geriàtric que limiten la utilitat del pegat cutani a la gent gran. Tanmateix, els pacients grans tenen més probabilitats de tenir problemes hepàtics, renals o cardíacs relacionats amb l'edat, cosa que pot requerir precaució i un ajust de la dosi per als pacients que reben aquest medicament.
No hi ha informació disponible sobre la relació de l'edat amb els efectes de la lidocaïna tòpica en pacients geriàtrics. Tanmateix, a causa de la toxicitat d'aquest medicament, s'ha d'utilitzar amb precaució, després que altres medicaments s'hagin considerat o s'hagin trobat ineficaços. No s'han d'excedir les dosis recomanades i s'ha de controlar acuradament el pacient durant el tractament.

Interaccions de fàrmacs
Tot i que alguns medicaments no s'han d'utilitzar conjuntament, en altres casos es poden utilitzar dos medicaments diferents, encara que es produeixi una interacció. En aquests casos, és possible que el vostre metge vulgui canviar la dosi o potser calgui prendre altres precaucions. Quan preneu aquest medicament, és especialment important que el vostre professional sanitari sàpiga si està prenent algun dels medicaments que s'indiquen a continuació. Les interaccions següents s'han seleccionat en funció de la seva importància potencial i no són necessàriament globals.
Si els dos medicaments es prescriuen conjuntament, el vostre metge pot canviar la dosi o la freqüència
L'ús d'aquest medicament amb qualsevol dels medicaments següents pot augmentar el risc de certs efectes secundaris, però utilitzar ambdós medicaments pot ser el millor tractament per a vostè. Si els dos medicaments es prescriuen conjuntament, el vostre metge pot canviar la dosi o la freqüència amb què utilitzeu un o tots dos medicaments.

Altres interaccions
Alguns medicaments no s'han d'utilitzar durant o al voltant del moment de menjar o menjar determinats tipus d'aliments, ja que es poden produir interaccions. L'ús d'alcohol o tabac amb determinats medicaments també pot provocar interaccions. Parleu amb el vostre professional de la salut sobre l'ús del vostre medicament amb aliments, alcohol o tabac.

La seguretat i l'eficàcia del clorhidrat de lidocaïna depenen de la dosi adequada, la tècnica correcta, les precaucions adequades i la preparació per a emergències. S'ha d'utilitzar la dosi més baixa que produeixi una anestèsia eficaç per evitar nivells plasmàtics elevats i efectes adversos greus. Les dosis repetides de lidocaïna poden provocar augments significatius dels nivells sanguinis amb cada dosi repetida a causa de l'acumulació lenta del fàrmac o dels seus metabòlits. La tolerància als nivells sanguinis elevats varia segons l'estat del pacient. Els pacients debilitats, ancians, malalts aguts i nens han de rebre dosis reduïdes d'acord amb la seva edat i estat físic. La lidocaïna també s'ha d'utilitzar amb precaució en pacients amb xoc greu o bloqueig cardíac.
El clorhidrat de lidocaïna al 2% de gelatina s'ha d'utilitzar amb precaució en pacients amb sensibilitat al fàrmac coneguda. Els pacients al·lèrgics als derivats de l'àcid para-aminobenzoic (procaïna, tetracaïna, benzocaïna, etc.) no han mostrat sensibilitat creuada a la lidocaïna.
Molts fàrmacs utilitzats durant la realització de l'anestèsia es consideren agents desencadenants potencials de la hipertèrmia maligna familiar. Com que no se sap si els anestèsics locals de tipus amida poden desencadenar aquesta reacció i com que no es pot predir amb antelació la necessitat d'anestèsia general suplementària, es suggereix que hi hagi disponible un protocol estàndard per a la gestió. Els primers signes inexplicables de taquicàrdia, taquipnea, pressió arterial làbil i acidosi metabòlica poden precedir l'elevació de la temperatura. L'èxit del resultat depèn del diagnòstic precoç, la interrupció ràpida dels agents desencadenants sospitosos i la institució del tractament, inclosa l'oxigenoteràpia, les mesures de suport indicades i el dantrolè (consulteu el fullet intravenós de dantrolè sòdic abans d'utilitzar).
Informació per als pacients: quan s'utilitzen anestèsics tòpics a la boca, el pacient ha de ser conscient que la producció d'anestèsia tòpica pot perjudicar la deglució i, per tant, augmentar el perill d'aspiració. Per aquest motiu, els aliments no s'han d'ingerir durant 60 minuts després de l'ús de preparats anestèsics locals a la boca o la zona de la gola. Això és especialment important en els nens per la seva freqüència de menjar.
L'adormiment de la llengua o de la mucosa bucal pot augmentar el perill d'un traumatisme per mossegada no intencionada. No s'ha de prendre menjar ni xiclet mentre la zona de la boca o la gola estigui anestesiada.
Carcinogènesi:No s'han realitzat estudis a llarg termini en animals per avaluar el potencial carcinogènic de la lidocaïna.
Mutagènesi:El potencial mutagènic de la lidocaïna s'ha provat en l'assaig de mutació inversa Ames Salmonella i en l'assaig d'aberracions cromosòmiques in vitro en limfòcits humans i en un assaig de micronuclis de ratolí in vivo. No hi va haver cap indici de cap efecte mutagènic en aquests estudis.
Deteriorament de la fertilitat:L'efecte de la lidocaïna sobre la fertilitat es va examinar en el model de rata. L'administració de 30 mg/kg, sc (180 mg/m2) a la parella d'aparellament no va produir alteracions en la fertilitat ni en el rendiment reproductiu general de les rates. No hi ha estudis que examinin l'efecte de la lidocaïna sobre els paràmetres de l'esperma. No hi havia proves d'alteració de la fertilitat.